La setmana passada vaig visitar Berbegal, a Osca, el poble dels meus rebesavis. El vaig visitar, no per interès turístic, sino cercant els orígens de la meva familia. Berbegal no es un poble turístic, encara que té restes de monuments o edificis antics, com una ermita del segle XII o un arc d'entrada a un hospital per a peregrins del segle XVIII. També té una font i abeurador documentada al segle XVI. Aquesta font era la única manera d'obtenir aigua que tenien els habitants d'aquest poble oscenc fins que al segle XX varen aconseguir l'accés de l'aigua a les vivendes.
Avui dia, quan una persona obra una aixeta, no pensa en tota la infraestructura necessaria per portar aquell líquid preciat a casa nostra, obre l'aixeta i fins i tot surt... aigua calenta!! Quins temps aquells en els que la gent tenia que anar a la font del poble i carregar amb les galledes plenes d'aigua fins a casa. Amb aquella aigua la gent es rentava, fregava els plats, el terra,... i bevia. Tinguem-ho en compte quan disfrutem d'aquestes comoditats que ens permeten guanyar temps i, per tant, qualitat de vida.
